Sessió 4: COMENÇEM EL TEMARI!
Després d'alguna sessió i d'altres de descans degut a festius ja hem començat el temari amb les seves corresponents exposicions. S'ha expossat el tema 1,2,3. Aquests temes són interessants així com ho és l'assignatura, però encara sembla una introducció dels temes més generals com són: les competències digitals de l'alumnat (que té una estreta relació amb el nostre tema 6, competències del docent). També trobe interessant la reflexió sobre la generació NET que són aquelles persones compresses entre els 2-20 anys aproximadament que tracten i perceben la informació dalta manera pel simple fet de que han nascut envoltats de tecnologia a la llar i per tant aprenen millor amb l'ús de les TIC que amb mètodes més tradicionals com llibres de text. Aquests nens i nenes estàn sobreestimulats i bombardejats amb contínua informació, fet que recolza les seves actituds més tolerats, el seu coneixement i les habilitats i competències digitals.
D'altra banda m'agradaria destacar l'exposició del Tema 2 que tal volta va ser la més interessant pel seu contingut. El tema va tractar sobre la PDI o Pissarra Digital Interactiva. La veritat es que em va sorprendre molt que aquest tema es donara, ja que desde el meu punt de vista, aquest és un invent molt novedós que quasi encara no s'ha aplicat a la major part d'aules dels centres del nostre pais.
Però bé... A continuació anem a parlar sobre les meves impressiones de la PDI i els seus propòsits com a eina en l'educació.
En la meva opinió, la PDI és un dels invents més importants que s'han fet en educació, però és una arma de doble fil. Ja que pot distreure els alumnes ràpidament pel seu contingut audiovisual i interactiu.
Un dels avantatges que comporta la PDI és la possibilitat de combinar elements audiovisuals mentre interactues amb ells, potser l'avantatge més atractiu d'aquest aparell. Altre pot ser la capacitat que té de fer més particips als alumnes en la classse, ja que poden realitzar ells mateixos la tasca d'escriure o fer alguna activitat enla pissara. Fet que durant primària sol ser quasi sempre exclussiu del professorat.
Pel que fa als desavantatges, el que comentàvem abans, al ser un mitjà tan atractiu, pot provocar distraccion fàcils. Si el docent no organitza i estipula per a què s'utilitza i per a què no, la PDI pot convertir-se en el comodí de l'enssenyament (mal fet) i crear en l'alumnat la necessitat d'aprendre TOTS els continguts per mitjà de la pissarra, ja que si no seran avorrits.
Com a conclussió, m'agradaria destacar que com qualsevol eina per a l'educació, el docent ha d'estipular per a què la farà servir perquè al cap a la fi només és un mitjà, una màquina que per meravellosa o innovadora que siga mai podrà substituïr la tasca docent.
Per concloure, ací us deixe un article publicat a la página web de l'editorial Vicent Vives que parla sobre els avantatges de les pissares digitals en l'educació del segle XXI.
D'altra banda m'agradaria destacar l'exposició del Tema 2 que tal volta va ser la més interessant pel seu contingut. El tema va tractar sobre la PDI o Pissarra Digital Interactiva. La veritat es que em va sorprendre molt que aquest tema es donara, ja que desde el meu punt de vista, aquest és un invent molt novedós que quasi encara no s'ha aplicat a la major part d'aules dels centres del nostre pais.
Però bé... A continuació anem a parlar sobre les meves impressiones de la PDI i els seus propòsits com a eina en l'educació.
En la meva opinió, la PDI és un dels invents més importants que s'han fet en educació, però és una arma de doble fil. Ja que pot distreure els alumnes ràpidament pel seu contingut audiovisual i interactiu.
Un dels avantatges que comporta la PDI és la possibilitat de combinar elements audiovisuals mentre interactues amb ells, potser l'avantatge més atractiu d'aquest aparell. Altre pot ser la capacitat que té de fer més particips als alumnes en la classse, ja que poden realitzar ells mateixos la tasca d'escriure o fer alguna activitat enla pissara. Fet que durant primària sol ser quasi sempre exclussiu del professorat.
Pel que fa als desavantatges, el que comentàvem abans, al ser un mitjà tan atractiu, pot provocar distraccion fàcils. Si el docent no organitza i estipula per a què s'utilitza i per a què no, la PDI pot convertir-se en el comodí de l'enssenyament (mal fet) i crear en l'alumnat la necessitat d'aprendre TOTS els continguts per mitjà de la pissarra, ja que si no seran avorrits.
Com a conclussió, m'agradaria destacar que com qualsevol eina per a l'educació, el docent ha d'estipular per a què la farà servir perquè al cap a la fi només és un mitjà, una màquina que per meravellosa o innovadora que siga mai podrà substituïr la tasca docent.
Per concloure, ací us deixe un article publicat a la página web de l'editorial Vicent Vives que parla sobre els avantatges de les pissares digitals en l'educació del segle XXI.
Comentarios
Publicar un comentario